Las Mañas de Samaniego (Álava)

Aquí va un altre exemple de "falles" o torxes d’espigol. En aquest cas se n’hi diuen "La Mañas" i es cremen a Samaniego la nit del 7 de desembre. 

(Foto:  Ayuntamiento de Samaniego)

Las Mañas – Samaniego (Álava) – 7 de diciembre 

Semanas previas al 7 de diciembre, día de las Mañas en Samaniego, los jóvenes del pueblo van recopilando leña hasta formar una gran hoguera. Mientras, las personas mayores cortan espliego y lo atan en haces, formando las denominadas mañas. Así, cada 7 de diciembre los niños prenden sus mañas y se pasean por el pueblo dejando un agradable olor a espliego, que, según la cuenta la tradición, espanta los malos espíritus. Finalizan en la hoguera, donde se reúne todo el pueblo al calor del fuego para asar chorizos, patatas y ajos, acompañado del excelente vino de la Rioja Alavesa.

Enllaços:

Las Mañas – Ayuntamiento de Samaniego

Euskonews (Inclou vídeo)




Atxes i falles a les festes d’hivern per Salvador Palomar

En Salvador Palomar, en el seu bloc La teiera – Cultura i lliurepensament, incorporava ahir un interessant article sobre torxes i falles en les festes hivernals. Us el reproduïm, alhora que us animem a que visiteu el seu bloc!

Atxes i falles a les festes d’hivern
27/Gener/2010

En el cicle festiu hivernal hi havia diversos costums en què s’empraven torxes o falles. Sortir de nit amb un manat d’herbes enceses o a la llum de torxes té connotacions simbòliques però també funcionals. Poder sortir a la nit –quan els carrers eren habitualment foscos– ja tenia un caire d’excepcionalitat prou significatiu i feia festa.

En la tradició més recent –i encara, en l’actualitat– s’han conservat algunes pràctiques que recorden aquestes tradicions hivernals. Per exemple, el fet que la canalla de diverses poblacions prepari manats d’espígol amb què fer torxes per sortir la nit de Nadal – anomenant-les faies, aixames, xamelles, fatxos…– o per anar a esperar els Reis –que, antigament, mai arribaven físicament– la nit del 5 de gener.

Per esmentar alguns exemples propers en la geografia, recordem que, abans de Reis, a Albarca (Priorat) la canalla preparava atxes i, a més, bastia un ninot amb dos bastons creuats i feixos d’espígol que al final era cremat, mentre cantaven:

«Lo ninot d’espígol,
s’ha casat a Reus,
li ha marxat la dona,
cap als Pirineus.»

O a Siurana, on petits i joves feien giravoltar manats d’espígol encesos, lligats amb una corda. També la canalla de Margalef de Montsant anava a collir espígol per fer torxes i rebre els Reis quan arribaven. A la Riera de Gaià anomenen falles els manats d’espígol que la canalla encén quan arriben els Reis d’Orient. Els dies anteriors, durant les festes de Nadal, els petits van a recollir aquesta planta pels voltants del poble. Després en fan feixos lligats amb cordills. La vigília de Reis, els xiquets del poble, al carrer i davant de casa seva, cremen les seves falles. A Vandellòs, xiquets i xiquetes surten també a buscar les atxes uns dies abans de Reis, una activitat que organitza actualment el Centre d’Estudis de la Vall. Aquestes atxes serviran per a rebre els Mags a la seva arribada a la població.

De torxes i atxes, en trobem també per Sant Antoni o per Sant Sebastià. En aquestes festes hivernals s’encenen fogueres, sobretot per Sant Antoni, i antigament havia estat molt comú ballar, al seu voltant, la dansa del Tio Fresco. Els balladors, disposats en rotllana, portaven un tros de paper penjat a l’esquena i evolucionaven en cercle, amb una atxa a la mà –intentant cremar el del davant i procurant que no els cremessin els del darrere– mentre cantaven:

«Jo te l’encendré.
lo tio, tio, tio,
jo te l’encendré,
lo tio de paper.

No me l’encendràs.
lo tio, tio, tio,
no me l’encendràs,
lo tio del detràs.»

Aquesta versió la vaig escoltar fa uns anys prop d’una foguera de Sant Antoni a Flix. El ball –amb la lletra que explicita el nom del Tio Fresco– és ben conegut com a dansa infantil.

Les atxes d’espígol s’empraven també durant el carnaval. Una senyora de Capçanes –nascuda a la segona dècada del segle XX– ens explicà: «Per Carnestoltes també es feia l’espígol. S’agafava un feix d’espígol, ho lligaven i ho encenien… I els nois perseguien les noies pel darrere, a veure si les cremaven!». Una pràctica que hem trobat anotada en una publicació del 1896, sobre aquesta vila:

«Carnestoltes. Per semblant diada la canalla té la costum d’arreplegar un manat d’espígol y calar-hi foch. Armats d’aquesta manera, embesteixen a les dones y noyes, ficantlos-hi lo manat encès sota les faldilles. Les noyes se defensen portant també un manat encès y cremantlos, si poden, lo clatell. Si les noyes, a l’embestirles la quitxalla, tenen temps d’ajupirse o sentarse a terra, ja estan salvades.
Lo mal és qu’ab aquestes bromes de mal gènero s’hi barrejen de vegades els grans, lo qu’és causa de rahons.»

Una descripció prou explícita d’un joc –que podia esdevenir gens innocent– amb el foc, que tenia com a protagonista la jovenalla encara al primer terç del segle XX. Una pràctica que probablement venia de molt de temps enrere. Córrer amb foc a les hores de fosca i provocar les persones de l’altre sexe és, de ben segur, un joc festiu molt antic. I encara un altre exemple, aquest força reculat en el temps. A Reus, pel cap d’any de 1347, trobem que el Consell de la Vila fa una crida prohibint «córrer falles» per Carnestoltes.

Potser aquesta mena de jocs entre els joves –córrer amb el foc a la mà i «cremar» als altres– es puguin considerar, abans, fins i tot, de la difusió de la pólvora, un precedent del que avui, amb el nom de correfoc, considerem una de les pràctiques festives més representatives de la tradició catalana.



Exposició el Foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

La Diputació de Tarragona, en el seu programa d’exposicions itinerants, incorporà el passat setembre una exposició amb el títol: Foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

L’exposició fa un recorregut per diferents àmbits on el foc i la festa en són protagonistes, des de les grans fogueres, fins a la petita flama de les espelmes, passant com no, pel foc del solstici d’hivern i dins d’aquest les falles de la Riera.

Podeu veure’n més informació a la pàgina d’Exposicions Itinerants de web de la Diputació de Tarragona, on també podeu consultar i conèixer les altres exposicions de que disposa l’ens.

Dossier de l’exposició: Foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre



Les Falles a Catalunya Radio

El passat dia 2 de gener, les falles de la Riera van una de les maneres de rebre els Reis protagonistes del programa "Mans" de Catalunya Ràdio, com podeu sentir en el següent enllaç: Mans dissabte 1a hora 02/01/2010

Estem contents de que aquesta fet festiu rierenc es vagi donant a conèixer, i ara sols falta que els programes de cultura popular de la televisió i la ràdio pública els facin a hores "més decents".

Mans, Amb Quim Rutllant i Ester Plana a Cataluna Ràdio  

Horari d’emissió: dissabte, de 06.00 a 08.00 hores, i diumenge, de 06.30 a 08.00 hores – Festius intrasetmanas: de 07.00 a 08.00 hores

"Mans" és el magazín matinal del cap de setmana centrat en els temes de cultura popular i música per a cobla i fet des d’un punt de vista jove i fresc. Seguim informant amb qualitat i rigor, fugint de tòpics i complexos, i alhora, entretenint i generant complicitats amb l’audiència a través de l’humor i la música.

En la seva quarta temporada, el programa presenta moltes novetats, sobretot assimilant més els continguts del món de la sardana, la música per a cobla i la cultura popular; temes que tocarem tant el dissabte com el diumenge. Tot plegat, amb la participació dels oients a través dels diversos concursos i amb un guió  que tracta amb bon humor de tradicions, costums i festes.

Cavalcada del Rei Pàixaro a Biar

Una festa on el foc també té molta importància és la diada de Sant Antoni. A Biar surt la Cavalcada del Rei Pàixaro.

I s’explica així : La vespra de sant Antoni se celebra a Biar la cavalcada del rei
Pàixaro. L’acte va presidit per un personatge d’origen medieval, antiga
autoritat efímera juvenil, anomenat el rei Pàixaro. Davant porta dos
dansants vestits amb dalmàtiques quatribarrades, a la manera dels
verguers de la vila. A més l’acompanya la música de tamboret i xaramita
i una llarga comitiva amb fatxos encesos. Es parla de cavalcada, o
cavallà, perquè antigament els portadors dels fatxos anaven a cavall.
Els veïns ofereixen a la comitiva festiva bunyols, herbero, mistela…
Després, aprofitant la foguera que s’ha fet per calfar-se, es freqüent
rostir carn i embotit i sopar al carrer.
 
Aquesta festa podem lligar-la amb el Carnaval i les desfilades dels reis d’innocents i bufons. Us deixem un video.
 

 

Aixames a Relleu

 Web sobre les aixames a Relleu:

http://www.relleu.org/web/pagines/eixames.htm

Una de les tradicions de més interés i major espectacularitat per als menuts i per als no
tan menuts és la tradicional Rodà d’Aixames. Açò que si no s’ha vist mai és molt díficil
d’imatginar és una activitat nadalenca que a Relleu ha anat passant de generació en generació,
perquè… ¿Quin xiquet o quina xiqueta de Relleu no ha rodat mai una aixama?… Possiblement
no hi haurà ningú.

Definició d’aixama a la wikipedia

Definició trobada a la Wikipedia:

Una Aixama és una espècie de torxa. Tradicionalment s’ha fet combinant l’espart verd amb altre més sec, tot i que també poden utilitzar-se altres herbes per a formar el cos.

L’objectiu d’aquesta torxa és ser cremada la Nit de Nadal (Nit de Maitines) o pel vespre. Aquesta acció es coneguda com “Rodar les Aixames”. Actualment aquesta tradició es manté viva a Relleu (Marina Baixa), Xixona (l’Alacantí) i Tibi (l’Alcoià).

Es pensa que aquesta acció de rodar les aixames en les festes de
nadal era una espècie de ritual però actualment es desconeix de manera
certa el motiu o qualsevol altre dels aspectes que significava
l’anomenat ritual de "Rodar les Aixames".

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aixama

Goigs de la Santa Creu

Goigs de la Santa Creu de la Riera pels Grallers de la Riera. Enregistrat el dia de la Santa Creu a l’Església de Santa Margarida de la Riera.

Ball de la Santa Creu 2099

Ball de la Santa Creu

css.php