Archive for 28 febrer 2006

Nova temporada bastonera

Com cada any en aquesta època reemprenem la temporada bastonera…

Si ja ets bastoner o vols venir a ballar amb nosaltres….

Vine el dissabte dia 11 de març

a les 15:30 al casal !

Us hi esperem!

bastons

balldebastonsdelariera@hotmail.com

[@more@]

Enllaços

Portals Festius

Festes.org

Festiva.org

Música

Espremulls – Cobla Antiga

Els Carreter – Colla de Grallers

Els Francolins

Grallers.org

Els Perdigots – Cobla de Flabiols

Agrupacions, coordinadores i entitats de Cultura Popular…

Agrupació de Balls Populars de Torredembarra

Agrupació de Geganters de Catalunya

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

Carrutxa

Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya

Federació de Dimonis i Diables de Catalunya

[@more@]

Falles: Festes del Foc i Filatèlia

Les Festes del Foc són universals. En aquest cas us presentem uns primers exemplars de segells relacionats amb algunes festes on el foc n’és protagonista o part important. Destaquem com imatge de portada un segell holandès on podem veure la rebuda dels reis amb fanalets, tal com es fa en algunes poblacions de casa nostra.

Reis Holanda Helvetia

[@more@]

Altres festes que trobem relacionades amb el foc en la filatèlia és el món faller des de les de Sant Josep fins a les de Sant Joan.

Falles ValenciaFalles Andorra

Altres festes que també hi són representades són les fogueres de Sant Joan o festes passar per sobre el foc o saltar-lo.

Fogueres Sant Joan - Alacant Paso del Fuego

També arreu del món trobem diferents representacions sobre festes relacionades amb el foc festiu.

Saltar el FocDinamarca

Dues notes sobre el nostre ball de bastons

El Ball de Bastons de la Riera es presenta amb una justificació històrica. L’historiador tarragoní Jordi Morant i Clanxet ens parla en el seu llibre “La festa popular de Santa Tecla del 1687” d’unes festes especials celebrades a la ciutat de Tarragona a les acaballes del segle XVII.

El Sr. Morant cita unes llistes de músics i balls que participaren en una mena de concurs. Entre els grups participants hi trobem l’actuació del Ball de Bastons d’Ardenya, amb el seu cap de colla Pere Magriña, el dia de Santa Tecla a les 12 del migdia: “Lo Ball de Bastons d’Ardeña, Pere Magriña ab nou compañs a 12 oras”.

La població d’Ardenya, nucli agregat a la Riera de Gaià, documenta d’aquesta manera una de les danses més antigues del Baix Gaià.

bastonsbast

[@more@]

El Ball de Bastons de la Riera es presentà el dia de santa Margarida de l’any 2002.

El Ball de Bastons participa en les festes rierenques , és a dir dins la Festa Major, la Festa de Santa Margarida (20 de juliol) i a la festa de Santa Creu ( 14 de setembre) , així com també dins la festa major d’Ardenya per Sant Jordi ( 23 d’abril).

El Ball treballa per ampliar el seu repertori 8 el repertori propi el conformen: Per caminar, La Calor, La Paralel·la, i la Nova, totes compostes i coreografiades expressament per al ball. També forma part del seu repertori la Pavana i el Patufet.

Els balladors són nens i nenes d’entre 5 i 15 anys.

Grallers de la Riera

gProperament obrirem aquesta secció.[@more@]

La Guerra del Francès a la Riera de Gaià

Guerra del FrancèsEns trobem a l’any 1809, la Guerra del Francès ja fa mesos que ha començat. El poble de la Riera és ocupat per l’exèrcit de Napoleó el 24 de setembre de 1808, la vigília de Nadal, matant alguns veïns, saquejant les cases i abusant de les dones. Les tropes invasores cremen l’Arxiu Parroquial i l’Arxiu Municipal, obliguen el capellà a fugir, saquegen l’església i la converteixen en un estable per als seus cavalls.

[@more@]

Els francesos porten la destrucció, la fam i el terror a la Riera, a més a més de les malalties pròpies de la guerra. Una forta epidèmia sacsejarà el nostre poble i provocarà centenars de malalts i, fins i tot, la retirada dels francesos el 20 de març de 1809. El mossèn i l’Ajuntament acorden realitzar un vot de poble, votar algun sant perquè intercedeixi davant Déu i faci cessar l’epidèmia. En no haver-hi acord per convenir un sant, posen escrits els noms d’alguns sants en una bossa i van a la sort. Diuen diferents testimonis escrits que surt per tres vegades la Santa Creu. Davant d’aquest fet miraculós, de seguida s’organitza una solemne processó, acabada la qual ja surten al carrer, sobtadament guarits, alguns malalts. La epidèmia -que ha causat 150 morts, tota una desgràcia per al poble- comença a recular i ja no mor ningú més.

Creiem que la festivitat de Santa Creu no només commemora aquests fets sinó que també és un acte d’afirmació d’identitat com a poble enfront les adversitats i on el sentiment de pertànyer a una comunitat que és la Riera de Gaià aflora cada 14 de setembre.

Qui Som

escL’Agrupació de Balls Populars de la Riera, registrada al
Registre d’Associacions amb el Nº G43500727 neix el 1997 fruit de l’interès
d’un grup de gent de a Riera de Gaià per poder treballar sobre el folklore
local, essent el primer projecte, el de recuperació del Ball de Santa Margarida
que ha estat el treball insígnia de l’Agrupació.

El Ball de Santa Margarida, ball parlat hagiogràfic, fou
recuperat el mateix 1997 quan feu la seva presentació dins el context de la Festa Major. Del ball se’n tenen
notícies des del segle XIX i també fou representat diverses vegades en el
passat segle XX. En el moment de la seva recuperació a finals de la dècada dels
noranta, fou considerat per molts estudiosos de la cultura popular com un gran
pas per afavorir la recuperació d’antigues representacions en el seu format
original i es convertí en únic representant de l’execució d’un ball parlat de
temàtica religiosa, hagiogràfic per ser concrets, amb els elements propis de
les representacions vuitcentistes. Elements tant importants com que els
personatges femenins fossin representats per homes, la seva itinerància a
l’hora de la representació, música en viu acompanyats per una cobla tres
quartans, la importància de la dansa per marcar canvis d’escenes i moviments
dels personatges, etc.

Per recuperar el Ball, es comptà amb l’assessorament entre
d’altres del Sr. Josep Bargallo, filòleg i estudiós de la cultura popular, el
Sr. Jaume Guasch, director de l’Esbart Santa Tecla de Tarragona, o el Sr. Enric
Garriga, filòleg i membre de l’aula de Teatre de la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona que ja havia fet anteriorment una aportació al
coneixement del ball en una comunicació al Congrés sobre Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre
popular català). Tot això, sense descuidar-nos de que aquest projecte implicà
també a molta gent el poble, ja sigui fent d’actors o músics, confeccionant el
vestuari, etc., així com també cal destacar la col·laboració en aquest projecte
de les altres entitats festives de la Riera de Gaià com són la Colla Gegantera Els
Manotes, el Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, i els Grallers de la
Riera, cada una de les quals feren diferents aportacions.

Posteriorment també hem de mencionar la col·laboració de
la cobla tres quartans Bufalodre de Valls que feu els arranjaments de les
diferents peces del ball per aquesta formació i que ells mateixos interpreten
en les representacions.

Des de la seva recuperació el 1997 i fins l’any 2003 el
ball es representà cada any per la Festa Major, el dia de Santa Margarida, el 20 de
juliol.

Així doncs, amb la creació de l’Agrupació i el projecte de
recuperació del Ball de Santa Margarida com a element significatiu l’entitat,
s’inicià tota una tasca d’investigació i divulgació del ball i d’altres
elements del folklore local.

En principi es pensà de recuperar el ball per
representar-lo en el context de la Festa Major, tot i això també l’hem representat
dins les festes de Sant Magí del 1997
a Tarragona, dins el festival COS de teatre a Reus el
2001 dins la jornada dedicada al teatre popular, i està prevista la
participació l’abril d’aquest 2002 en les jornades Dansa i religió, jornades de
reflexió al voltant de les manifestacions coreogràfiques de tema religiós.
Organitzat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires en motiu del centenari dels
esbarts. També havíem estat convidats a participar dins les desenals de la Candela a Valls el 2001 i en
les festes de Santa Tecla de Tarragona del 2002, havent de declinar ambdues invitacions per
diferents motius tècnics, però quedant demostrat l’interès que suscita el ball
arreu.

El segon gran projecte de l’Agrupació ha estat el Ball de
Bastons
que vàrem presentar el 2002.

bastPer la tasca de recuperació del ball, en tenim algunes
notícies del segle XVII a Ardenya, un petit nucli actualment agregat a la
Riera, comptarem també amb l’assessorament de diferents persones i entitats que
ens guiaren seguint la idea d’intentar recuperar o adaptar-nos al model que ens
és propi. Així doncs, comptarem amb l’assessorament entre d’altres del Sr.
Àngel Vallverdú, secretari de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya,
el Sr. Raül Flores, president de l’Agrupació
de Balls Populars de Torredembarra, El Ball de Bastons de Torredembarra,
i el Sr. David Morlà, graller, estudiós de l’instrument i responsable de la
pàgina web de difusió del món graller www.grallers.org.
Seguint les seves indicacions ens posàrem a treballar i construir el ball.

Els balladors són nens i nenes entre 8 i 15 anys i
d’aquesta manera intentem fer que s’impliquin directament en la festa del poble
i en la cultura tradicional catalana. Per fer-ho hem anat creant un repertori
de balls alguns estesos a la nostra zona d’influència Penedès – Camp de
Tarragona, però també amb el gran objectiu d’assolir un repertori propi.

El 2003 el dissolt Grup de Joves cedí a l’Agrupació de
Balls Populars de la Riera els Capgrossos, que estan pendents de ser restaurats
i també aquest mateix any i provinents de la mateixa entitat s’integraren a
també a l’Agrupació els Grallers de la Riera, actius des del 1991 i que
acompanyen sovint els gegants de la vila.

sc

El 2004 i dins els actes del 195è aniversari de la festa de Santa Creu, l’Agrupació de Balls Populars tornà a representar el Ball de la Santa Creu que narra els fets succeïts a la Riera en motiu de l’epidèmia de la còlera el 1909. Seguint l’exemple de treball
seguit en la recuperació del Ball de Santa Margarida, l’agrupació comptà amb un
equip d’experts en teatre i música popular que conduïren a bon port la
representació del Ball que es dugué a terme la nit del 13 de setembre a
l’interior de l’església de Santa Margarida de la Riera amb una molt bona
acollida del públic i de la crítica del teatre popular.[@more@]

Falles a Sant Julià de Vilatorta

El Manel Marsó ens parla de falles de vermelló al seu poble :

falles reisA Sant Julià de Vilatorta sortíem a rebre els reis ( encara que no hi havia cavalcada ni reis ), amb unes torxes que les feien de vermelló ( espígol ). A l’Octubre collíem el vermelló i el deixàvem a assecar, i després fèiem unes torxes que per allargar-les les lligàvem amb tires de llençols vells. Les enceníem i les fèiem rodar perquè cremessin mentre cantàvem " els tres reis de l’orient porten coses, porten coses. Els tres reis de l’Orient porten coses per la gent. Gaspar, Melcior i Baltasar porteu torrons que en volem menjar. Si fillet, no fillet, coca blanca i torronet ". Tot el poble feia molta olor. Crec recordar que al final es tiraven les torxes a una foguera, però no n’estic segur. Si trobo mes informació ja te l’enviaré. De fotos no en tinc, ja que son records dels anys 50, i poques màquines hi havien i menys per fotografiar de nit.

[@more@]

css.php