Archive for 20 Març 2007

Les Falles : la preocupació pel temps

Hi ha qui diu que la nostra obsessió per la metereologia és fruit d'una herència. Els nostres avis i els nostres avantpassats més llunyans eren, amb tota seguretat, pagesos o pescadors i per tant la preocupació pel temps era lògica: en depenia el pa de cada dia. Des de temps immemorials els humans ens ha preocupat la pluja, la calor, el fred, les glaçades, i molts altres fenòmens de la natura. Aquests fenòmens repercuteixen clarament sobre la flora, el bestiar, les collites o el mar.

Així doncs no és estrany que els humans aviat adquiríssin un coneixement molt ampli de l'evolució del temps. Es donaren compte de que tot s'englobava dins un cicle que es repetia any rera any i que ho marcava molt clarament la evolució del nostre Sol. La natura moria i reneixia anualment, el dia s'escurçaven a la tardor i a l'hivern i s'allargaven a la primeravera i a l'estiu.

[@more@]

Observaren que hi havia dos moments a l'any on el Sol i la Nit lluiraven una batalla. La nit esdevenia més llarga el 21 de desembre i el dia esdevenia més llarg el 21 de juny. Eren els solsticis d'hivern i d'estiu.

No ens ha d'estranyar que consagrèssim al Sol. El cicle festiu segueix el cicle natural: neixament, mort i ressurrecció de la natura causat per el neixament, la mort i la ressurrecció de l'astre solar.

Tampoc no podem oblidar un altre element clau pel desemvolupament humà: el foc. El foc, fins no fa gaires dècades, acompanyava diàriament totes les nits fosques, aportava calor i llum fins la matinada, i esdevenia el substitut nocturn de l'astre solar. És a dir, era el seu representant terrícola i font de poder.

Les Falles : la preocupació pel temps

Hi ha qui diu que la nostra obsessió per la metereologia és fruit d'una herència. Els nostres avis i els nostres avantpassats més llunyans eren, amb tota seguretat, pagesos o pescadors i per tant la preocupació pel temps era lògica: en depenia el pa de cada dia. Des de temps immemorials els humans ens ha preocupat la pluja, la calor, el fred, les glaçades, i molts altres fenòmens de la natura. Aquests fenòmens repercuteixen clarament sobre la flora, el bestiar, les collites o el mar.

Així doncs no és estrany que els humans aviat adquiríssin un coneixement molt ampli de l'evolució del temps. Es donaren compte de que tot s'englobava dins un cicle que es repetia any rera any i que ho marcava molt clarament la evolució del nostre Sol. La natura moria i reneixia anualment, el dia s'escurçaven a la tardor i a l'hivern i s'allargaven a la primeravera i a l'estiu.

[@more@]

Observaren que hi havia dos moments a l'any on el Sol i la Nit lluiraven una batalla. La nit esdevenia més llarga el 21 de desembre i el dia esdevenia més llarg el 21 de juny. Eren els solsticis d'hivern i d'estiu.

 

Tampoc no podem oblidar un altre element clau pel desemvolupament humà: el foc. El foc, fins no fa gaires dècades, acompanyava diàriament totes les nits fosques, aportava calor i llum fins la matinada, i esdevenia el substitut nocturn de l'astre solar. És a dir, era el seu representant terrícola i font de poder.

Les Falles : la preocupació pel temps

Hi ha qui diu que la nostra obsessió per la metereologia és fruit d'una herència. Els nostres avis i els nostres avantpassats més llunyans eren, amb tota seguretat, pagesos o pescadors i per tant la preocupació pel temps era lògica: en depenia el pa de cada dia. Des de temps immemorials els humans ens ha preocupat la pluja, la calor, el fred, les glaçades, i molts altres fenòmens de la natura. Aquests fenòmens repercuteixen clarament sobre la flora, el bestiar, les collites o el mar.

Així doncs no és estrany que els humans aviat adquiríssin un coneixement molt ampli de l'evolució del temps. Es donaren compte de que tot s'englobava dins un cicle que es repetia any rera any i que ho marcava molt clarament la evolució del nostre Sol. La natura moria i reneixia anualment, el dia s'escurçaven a la tardor i a l'hivern i s'allargaven a la primeravera i a l'estiu.

[@more@]

Observaren que hi havia dos moments a l'any on el Sol i la Nit lluiraven una batalla. La nit esdevenia més llarga el 21 de desembre i el dia esdevenia més llarg el 21 de juny. Eren els solsticis d'hivern i d'estiu. L'astre prengué tot el protagonisme i se'l proclamà Diví. L'astre assegurava la llum, la calor, el bon temps, en definitiva, la vida.

Per això no ens ha d'estranyar que els humans consagrèssim al Sol. El cicle festiu correspon al cicle natural: naixement, mort i resurecció de l'astre solar i, en conseqüència, naixement, mort i ressurecció de la natura.

Tampoc no podem oblidar un altre element clau pel desemvolupament humà: el foc. El foc, fins no fa gaires dècades, acompanyava diàriament totes les nits fosques, aportava calor i llum fins la matinada, i esdevenia el substitut nocturn de l'astre solar. És a dir, era el seu representant terrícola i font de poder.

css.php